Letra de La Carmeta - Serrat

Sola. Nom�s li queda un gos;
trista com un 'mai m�s'
se la veu caminar
pel barri xin�s
quan no fa fred i el dia �s clar...

A la Carmeta!

�s, com el barri, un record
que s'esmuny pas a pas,
i en l'ahir se'ns perd
com un fanal de gas
o como un tramvia obert...

�s la Carmeta!

Amb un gos vell, ple de sarna
l'abric menjat per les arnes.
La boca vermella
i una flor a l'orella.

Potser, enyorant l'Ed�n,
https://www.coveralia.com/letras/la-carmeta-serrat.php
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet

a la Carmeta!

S'ha anat pansint dia a dia
com la vella melodia
que ning� no canta
perqu� els temps canvien...

Quan vegis pel Paral-lel
a la vella i el gos,
li parleu de llavors
quan per sentir el seu cos
potser tu l'haguessis omplert d'or.

A la Carmeta!